Per establir les classificacions de temperatura dels sacs de dormir, els prototips es sotmeten a proves a l'aire lliure abans de la producció comercial. Els provadors solen ser entusiastes a l'aire lliure, com ara soldats i guies de muntanya, que posen a prova les bosses en entorns salvatges durant setmanes, proporcionant comentaris als fabricants sobre temperatures còmodes i extremes.
Per als fabricants de sacs de dormir, les proves requereixen tenir en compte la temperatura, la velocitat del vent, la humitat, la roba i altres condicions. A diferència dels muntanyencs, no poden suportar les diverses condicions ambientals i climàtiques de l'ús del món real-. Les proves típiques es basen en nivells ideals de temperatura i humitat, donant com a resultat resultats que difereixen significativament de les condicions reals.
Per aproximar-se més a l'ús del món real-, les marques han establert laboratoris climàtics, controlant la temperatura, la humitat i la velocitat del vent en entorns artificials i provant sacs de dormir sota les condicions climàtiques corresponents per obtenir una classificació de temperatura més adequada per a l'ús real-.
Amb els avenços tecnològics, els ordinadors i diversos mètodes de detecció han millorat, i ara s'utilitzen sistemes d'imatge tèrmica d'infrarojos en les proves de sacs de dormir. La imatge tèrmica d'infrarojos mostra clarament la dissipació de calor del cos humà dins del sac de dormir; les zones vermelles indiquen una dissipació de calor més gran que les zones blaves corresponents, cosa que permet millorar el disseny en funció dels resultats de les proves.
